Gràcies, mestres de la paraula

"Amb tremolors i incerteses, ens vam deixar endur per una força desconeguda que ens empentava i ens guiava per les transparències del que fins al moment havien estat tabús i foscors.
Cos contra cos.
Ara, des de la distància, podria assegurar que foren els instants en què els dos ens vam sentir més purs. Tant cabien les paraules més solemnes com els gestos més simples.
T'estime.
Enredats en un nus indestriable vam protagonitzar, com si ho acabàrem de descobrir, l'acte i el ritual més antic. El de la vida i el de l'amor. Els nostres cossos es van confondre, amb els alés i amb els pèls , les suors es van unir en una única suor, les olors, els porus, van formar un sol cos.
Ens vam habitar l'un en l'altre.
Hauria donat l'eternitat per romandre amb la complicitat que havíem sabut crear i que després refeia mirant el dibuix que formava la seua silueta, que ara pujava i descendia, i que tant m'agradava de repassar amb els dits i amb els llavis."
(Fragment del llibre Lennon i Anna, escrit per Vicent Borràs)


Brindo pel poder de les paraules; la màgia que tenen per transportar-te fins a un univers propi i a la vegada aliè. Un món creat per algú altre que et permet aportar-hi la teva visió, distorcionant-lo i fent de la història que conté un relat únic.




Gràcies, mestres de la paraula :)