dimarts, 14 de juliol del 2009

arribada, principi de tot

Necessitava descansar; des de feia qui sap quan no m'aturava mitja hora i m'estava asseguda sense fer res... massa temps, només tenia clar que feia massa que no m'avorria, no mirava per la finestra, no caminava sense direcció pel carrer sortejant la multitud de rostres anònims que ni s'aturaven a pensar en el perquè de la seva pressa febril. Vaig arribar a casa després de l'últim examen, l'última obligació que em quedava per fer; no hi havia ningú. Deixant la clau a la tauleta del rebedor vaig seguir caminant sense parar atenció en el munt de cartes que hi havia damunt els llibres mal col·locats al costat de l'estanteria, també a la tauleta. Només tenia al cap un pensament, una idea, un desig... seure. Tan senzill com això, seure i no fer res. Tornar a notar la sensació de descans que des de feia tant temps no sentia, dominada per la quantitat exagerada de feina que em venia a sobre dia rere dia. Vaig seure a terra, amb l'esquena en contacte amb la paret freda, blanca i muda. Descalça i sense mitjons el cos s'estremí durant uns instants abans d'adaptar-se a la temperatura de les rajoles. Les mans, braços, peus i cames començaren a pesar més que de costum i no van parar fins aconseguir el seu objectiu: deixar-me completament estirada a terra, sentint tot el meu cos, cansat, suat i abatut, aixafat per una força indescriptible que no em permetia moure el més petit múscul. Era inevitable tancar els ulls... deixar caure les parpelles fins a cloure'ls i desentendre't de la realitat...

2 comentaris:

  1. Hola Blanca! Em dic Joan Marmaneu i tinc 15 anys. Pensaràs que perquè un desconegut m'està escrivint, suposo. Sóc amic i veí (de Figures)de l'Anna Vera i de tant en tant em passava per el teu fotolog i m'aturava a llegir els teus textos i feia parar el temps per reflexionar sobre ells. L'única cosa que se m’acudia era la paraula "GENIALS". Ara m'he estat llegint els dos textos del teu bloc "punt i principi"(títol molt original, per cert) i m'estic quedant de pedra. La més sincera enhorabona pels textos.
    Entenc que aquest comentari el trobis del tot insòlit però volia escriure't d'alguna manera o altra per dir-te que ets una gran escriptora.
    Petons i una abraçada.
    Joan Marmaneu Pujol

    ResponElimina
  2. Ei Joan!!!

    la veritat és que sí que m'ha sorprès el comentari, però molt gratament!! :D
    Aquests escrits són fruit del temps lliure i de les ganes de tornar a escriure que amb el batxillerat havia mig oblidat... i que a sobre agradin a algú ja és la bomba!!! :)

    espero que et segueixi agradant la història, i qualsevol cosa, ja saps on escriure! :)


    salutacions! :)

    ResponElimina